Parcs Nacionals o Parcs Temàtics?

Fa pocs dies es va dur a terme a la població de Benasque una consulta popular sobre si l'actual Parc Natural Posets-Maladeta s'havia de transformar en parc Nacional. El resultat va ser que no es volia que la transformació esdevingués una realitat.
El procés consultiu que sembla que va ser engegat des del mateix consistori municipal, sembla que no serà vinculant pel govern central, segons algunes veus, ja que sembla ser que hi ha interessos econòmics darrera de la iniciativa, com no...
Això possiblement deu tenir a veure amb la última reforma que s'ha proposat de Llei de Parcs Nacionals. Entre d'altres coses, aquesta reforma planteja la necessitat de creació de certes formes d'aprofitament dels Parcs per obtindre recursos econòmics. Això seria un primer pas per crear la Marca “Parques Nacionales”, a l'estil de “Paradores Nacionales”, per realitzar aquesta explotació dels recursos. Seria el primer pas per realitzar uns Parcs Temàtics, on l'interès de conservació mediambiental, si ve està recollit en les bases de creació dels Parcs Nacionals, es veuria directament atacada per la necessitat d'explotació. De fet ja existeix la Central de Reserves dels Parcs Nacionals, a la web del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, a l'estil de qualsevol agència de viatges.


El que fa més por de tot plegat, és que això ja no sigui una nova moda, sinó una nova forma d'explotació indiscriminada com a negoci, on els interessos econòmics passin per sobre de tot.
Només cal veure el resultat del PRUG (Pla Regulador d'Us i Gestió) del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que entre d'altres coses prohibeix l'ús de tendes per dormir, o els simple fet de poder fer vivac, deixant com a única possibilitat l'ús dels refugis establers, donant com a motiu el risc per la fragilitat del medi, i com a forma de preservació del mateix. Clar, que el mateix text permet la realització i comercialització de rutes com Carros de foc, o l'existència de vehicles/taxi 4x4 per accedir al Parc. Segurament els centenars de milers de persones que aniríem a fer vivac allà cada cap de setmana tenim una capacitat destructora i modificadora del medi molt superior als 4 gats que fan Carros de Foc, i ja no diguem a la minúscula quantitat de persones que hi accedeixen en taxi. Suposo que contaminen i modifiquen el medi molt més les bicicletes amb els seus grans pneumàtics, evidentment prohibides dins el Parc, que no pas els pneumàtics dels 4x4 que fan de taxi.
A banda de tot això, hi ha un fet que ha passat potser desapercebut, i és el de que amb aquesta proposta de modificació de la Llei, el Govern central es reserva el dret de poder diguem-ne passar a agafar les regnes de gestió del Parcs, per sobre de les institucions autonòmiques, i ja no diguem municipals.

Com sempre he dit, això és el principi del final... Quan realment vols conservar un lloc, el millor que pots fer, és no parlar-ne, fer veure que no existeix, evitar que la curiositat de les grans masses, inconscient d'on es fiquen, aliens a les realitats de la muntanya, faci que el que era un lloc paradisíac, un refugi de pau i calma, de muntanya pura i salvatge, esdevingui un circ on la manca de preparació, coneixements i equipament en condicions, contrasti radicalment amb les facilitats per accedir-hi. Deu ser que cal proveir els cossos d'emergències de figurants reals per realitzar les seves pràctiques...

Sigui com sigui, el que no m'agrada gens ni mica, com a persona que m'estimo profundament la muntanya, és veure com aquesta es prostitueix per uns interessos purament econòmics, que no mediambientals. I després som nosaltres els que danyem el medi, i els inconscient i imprudents, tot i formar-nos, tenir una assegurança i sobretot, estimar-nos profundament la nostra tan desitjada muntanya.
A veure on anirem a parar...